dijous, 22 d’octubre de 2009

Pessebres a Calldetenes 25 anys

Estem a finals d'octubre i ja tots els pessebristes comencen esmolar les eines per aconseguir crear il·lusió i fantasia de cara al Nadal. També a Calldetenes tots els que ens dediquem a aquets afers intentem de totes totes fer que la gent s'interessi per veure, comentar i ja els mes valents dedicar un temps a aquestes construccions.

 Aquest any es compleixen 25 anys dels primers pessebres al nostre poble,alguns d'aquells veterans encara estan al peu del canyó ,algú malauradament ens ha deixat, altres ens hi hem incorporat mes tard , però amb les mateixes ganes i es per això que volem sigui lo mes espectacular possible amb un reguitzells de pessebres per que gaudeixin grans i petits.

Aquest desig es el que ens porta any rere any l'estímul i la satisfacció suficient ,sàpiguen que per molt fred ,pluja i neu que fa difícil sortir de casa us engresqueu sempre a venir. Sense vosaltres la festa i l'il.lusió de fer-ho no existeix. Us deixem una adreça per veure algunes de les coses que es podran veure a aquest enllaç de youtube i que en gaudiu pensant amb tot lo que podreu trobar-hi. Tot això i mes aquest Pessebres Calldetenes Nadal 2009.
diumenge, 1 de març de 2009

àbsides

Intentarem avui explicar com fer un absis de una església romànica típica, tots sabem que en tenim moltes a Catalunya, el patrimoni de la Vall de Boi seria poder l’exemple mes conegut. Aquests absis solen esser semicirculars, lo que pot a intuir a pensar que necessitaríem un porex molt gruixut per donar-li la forma semicircular. Res mes lluny de la realitat, podem fer servir porex des de un centímetre fins a 5 centímetres, nomes es tracta de anar tallen llesques de porexpan circulars a la mida que hàgim abans definit , tallar-les i llavors s' enganxen una sobre l’altre fins que ens adongui l’altura que necessitem.

Ens quedaria un pa semicircular però al que no podríem fer obertures, molt corrents en els àbsides; llavors lo que es fa abans d’enganxar les llesques es buidar-les per dintre fins que ens quedin com seria una pela de meló, al gruix que creiem necessari. Seria llavors quan enganxaríem aquestes llesques ja budes una sobre l’altre i tenint-les a disposició de fer finestres una vegada ho tinguem tot ben enganxat i sec. Continuaríem finalment amb el procés de ratllat i empastat com faríem en qualsevol altre paret.

La taulada de l'àbsida sol esser uina mica mes complicada doncs s’ha de fer com mig cono amb un pendent molt acurada. També ho podem fer enganxat pans de porexpan i donant-li forma amb paper de vidre fins a fer-li agafar l’inclinacio necessària. Quan la tinguem a punt nomes cal anar.hi posen les teules de pissarra.

Podem acabar de donar al absis un toc mes viu i real posan uns arcs lombards sobre les finestres, molt habituals amb aquests tipus d’esglesies . A les fotos veiem com queda una maqueta just abans de posar la teulada (en un cas) ,d'enguixar i pintar.