Pessebristes

Ens quedaria un pa semicircular però al que no podríem fer obertures, molt corrents en els àbsides; llavors lo que es fa abans d’enganxar les llesques es buidar-les per dintre fins que ens quedin com seria una pela de meló, al gruix que creiem necessari. Seria llavors quan enganxaríem aquestes llesques ja budes una sobre l’altre i tenint-les a disposició de fer finestres una vegada ho tinguem tot ben enganxat i sec. Continuaríem finalment amb el procés de ratllat i empastat com faríem en qualsevol altre paret.

Per fer finestres i portes va be la fusta de les caixes de fruita o també la fusta de balsa per maquetes mes petites, al ésser mes prima va millor de treballar. Una vegada es tenen els quadres de la finestra ja pintada amb pintures normals o "betum de Judà" podem posar-hi un tros de paper vegetal o transparent per simular el vidre segons ens interessi que es vegi l'interior. Si no posem "vidre" ,cas de les portes ,les podem ratllar verticalment per simular un porta feta amb travesses i posar.hi dos trocs de fusta horitzontals per simular dos travessers i un passador (filferro treballat) per obrir. Es molt senzill de fer i queda una porta interessant. En el pròxim escrit miraré de posar-vos alguna foto mes de portes i finestres....

Quan tenim ja les plaques de porexpan o de resina tallades hem d'aconseguir donar un aspecte natural a lo que volem que sigui ;pared, mur , empedrat, un mosaic....Si pintem sense cap tractament se'ns marcaran les formes del porex(granulat característic) o molt llis de les plaques compactades.

Per les plaques llises un tractament ràpid es passar-hi paper de vidre típic quedant ja una superfície rugosa que en alguns casos pot pintar-se directament encara que no sigui lo mes indicat. Per aconseguir dibuixar el porexpan va molt be un soldador elèctric normal al que podem acoblar un tros de cable de coure que sigui consistent, a la punta. Una vegada calent i vigilant de no travessar el material podrem marcar els empedrats , cantonades o bigues de les finestres.
Un tractament abans de aplicar el soldador es posar paper de cuina barrejat amb aigua i cola enganxat al porex donant.li unes formes d'acord amb la superfície que volem reproduir .Una vegada sec es pot o no fer un tractament amb el soldador el lloc que interessi fer.ho.

Una vegada "dibuixat" el porex, hem de cobrir tota la superfície de manera que quedi amb un aspecte natural una vegada acabat i no es vegi en absolut el material (porex) que hem fet servir d'inici. Per cobrir podem fer servir escaiola ,pasta granulosa ja preparada, una barreja de pols de marbre amb làtex, ciment amb guix... es a dir que tenim tot un ventall de possibilitats. Lo mes utilitzat es l'escaiola, d'aquest material direm que alhora de fer.lo servir hem de preparar poca quantitat cada vegada, ja que es fa espès molt ràpid i llavors l'hem de llençar.

Quan apliquis qualsevol d'aquests materials aprofita per donar alguna forma o tapar alguns secs del entrellat fet amb el soldador per fer encara mes natural la pared o mur.

Quan encolis dues o mes pared, els junts pots anar-los tractant per minimitzar.los; en alguns casos pot interessar que es vegin lleugerament per donar la sensació de trencat.

Una vegada sec estem ja en situació de poder donar unes primeres capes de pintura. Això, però ho veurem mes endavant.

Com ja hem aconseguit totes les eines que feien falta, podem començar la maqueta.Segurament ens en faltaran algunes mes ,però ja les anirem anomenant a mesura que les fem servir. Ara hem d'aconseguir una referència alhora de començar , es a dir buscar un punt a la construcció per anar "penjant" la resta al seu voltant. Això es important en maquetes on hi ha importants desnivells com per exemple el Castell de Loarre. En aquest cas es va començar per la Torre del Homenatge.

Una vegada tenim clar aquesta referència, comencem a tallar el porexpan o símils amb el cu-tex cuidant de no tallar-nos al dit, cal anar en compte de tallar sempre amb la direcció contraria on tenim la ma de suport ,així si se'ns escapa el cu-tex no hi ha perill de cap tall. Creieu-me que talla i fort aquesta eina. Per treballar el porexpan també podem fer servir els fils de nicrom que amb voltatge petit (6 volts) s'escalfa el suficient com per fondre el porex com mantega i pots donar-li la forma que volguis, es necessita però una mica de practica. Aquesta eina la pots comprar o te la pots fabricar tu mateix amb una serra de mercaderia com a suport .També els "minitaladros" son interessants per donar formes concretes i mes precises. Amb totes aquestes indicacions pots començar a practicar el tall i preparar l'estructura bàsica de la maqueta.